22-11-2008 Per Collserola amb BttMania

Em feia molta il•lusió, mai a la vida havia estat a Collserola, per això no ho vaig dubtar gens quan vaig veure la convocatòria. Vaig xalar molt.D’entrada per això quan vaig començar a veure que hi havia una invasió de barrufets, em pensava que enlloc de Collserola estava a la Serralada de Marina


Al principi vaig quedar parat de la manera que la gent es saludava


Però al acabar la primera pujada, que ja ha quedat retratada pel Digi, de sobte,un dels que jo considerava, fins ara amb mes seny, encara un sender i desapareix.


No s’ho pensen gaire, un darrera l’altre, floppppss, cap al forat


Serà això, el que la meva iaia em deia de petit, ... si no fas bondat aniràs al infern


Caram, però si ara justament es l’època de la meva vida que faig mes bondat


Doncs cap avall... Ahhhh!!! Uff... Quina cosa a la panxa!!!


Ha estat guapa la baixada, però al capdavall hem baixat per no res, desprès d’una pujada ja tornem a estar a la mateixa alçada.


Carenegem una mica per un sector bonyegut, però hi ha qui no ho fa intensament


Fins on travessarem la carretera de Cerdanyola, abans però, el Pere ens ensenya les virtuts de la seva nova bici


Al Portell de Valldaura donem un cop d’ull al barri marítim de Santpedor...


... moment que es aprofitat pel Mario per trencar la cadena


I us demanareu, que te que veure una cosa amb l’altre? Res... res de res pero hi ha qui no perd el temps per fer peses


Mes enllà al Turó de Santa Maria no rentem el cotxe ,perquè no esta permès


S’ha d’estar a l’aguait ,de qualsevol lloc et pot sortir un indígena


I n’hi ha que es materialitzen de cop i volta


Havia sentit a dir que el Digi feia col•lecció de fonts, però creia que era en sentit figurat


També es veu que l’ajuda el Silvester... on les deuen guardar?


Quan tothom esmorzava, uns estranys homenets de color blau, travessen el pantà de Vallirana, per un pont que de cop es invisible


Els segueixo i ...


... apareixem tots per un camí ...


...on apareix d’un forat a la terra un altre homenet blau


El seguim fins a can Torres on veig una muntanya, que pel que diuen es Montserrat


Aqui tambe soc testimoni d’una altre desaparició el Xavi ara hi es...


...ara no hi es, i això que ara ja em començava a caure bé


Els altres entre incrèduls i solidaris, es llencen avall


Jo que porto anys per aquest mon, busco i trobo la resposta, l’Apagallums!!!


Aleshores, al coll de Torreferrera, al crit de, pel nom de la SANTACREU!!!


I fent un estrany signe, amb un no menys estrany nom, surten tots esperitats


A dalt del Puig de la Guardi, me’n dono conte de que el grup, que havia estat format per disset persones, ara ja tant sols en resten deu on son les altres set?


Jo ho ignoro, i amb això no vull dir res


Però aquests dos s’estan fotent fins el...


I ara tinc por d’haver xerrat massa, potser ja m’esborraran de la llista d’amics, però a mes a mes, estic notant canvis, cada cop em sento mes immòbil , com mes arrelat i aquesta olor cada cop mes intensa de Caps blancs (Lobularia maritima) que no em deixa aclucar els ulls... i aquesta humitat que em recorre el cos d’aavll cap amunt... i ...