2010-10-31 Moià - Montbrú - Marfà - La Fabregà - Moià

Hi ha dies que nomes surten els cargols... i nosaltres pedalant pel serrat de la Gana


Al passar per Serramitja, l’Agustí diu: La pluja del matí, no atura el peregrí...


...però l’hi fa fer una paradeta per posar-se el xubasquero
Interessant drecera, si no fos per la pluja, les pedres, la pendent... sort que han tret els rails


El mal temps, però no treu que podem gaudir del paissatge...


...com les vistes sobre el meandre de la riera de la Golarda al passar per sota La Datzira


Uhmmm.... Que fem esquerra o dreta.... Ayyyyyyyyyyyyyyy!!!!!!!!!! coses nostres

Seguim el GR 177, ben regadet per que no s’alci la pols


La Coma, amb la l’objectiu entelat, desprès de sortir d’un bassal he descobert que la càmera es submergible


A La gola del llop


Buscant el rastre d’un corriol


Trobem aquest lloc sense fang...


...i amb bones vistes...


... aprofitem per fer una mossegada


No se’n vagin tornem desprès de la publicitat
L’Agustí era un noi trist i deprimit...
Fins que va entrar a la seva vida aquest llibre! Des de les hores la rialla ja no s’ha esborrat del seu rostre.

- No ho provi a casa seva
- Llegeixi be les instruccions abans d’anar a la dreta
- Crea hàbit


Re emprenem el camí


Per la solella de la Datzira sembla, sembla que el dia es vol aclarir


Baixant cap al molí de Marfà




Veiem de lluny, sobre el penya-segat, l’església de Sant Pere de Marfà


Tot baixant cap a la riera ens trobem l’ermita de la Mare de Déu de La Tosca


Entre gespa i fulles seques, voregem el molí de Marfà


Ara ve lo bo, travessar a gual la riera de Marfà o de la Golarda


Amb tres estils diferents, amb sabates...


... o descalç...


...o amb paradinha al mig per fer una foto


Una salamandra entremaliada jugant amb la bici del Agustí


Una altre amb aficions de sargantanes


Pedalant per la pista xucladora a la Quintana del Gironès


La tardor comença a encendra els aurons negres