SELENIKA !!!!!! SE TENDRIA QUE LLAMAR 100ENELIKA

POALISTAS!!!! CREERME NO HOS PERDISTEIS NADA DE NADA POR NO HAVER PODIDO PARTICIPAR EN LA 100ENELIKA, ESO ERA MORIRTE ACABAMOS AGOTADOS PERO DEJEMOS EL EQUIPO DEL POAL DONDE PUDIMOS LA VERDAD, LA PELICULA DE 300 SE QUEDA CORTA CON NOSOTROS 800, 801,802 TOCATE LA PERA. HAVER SI NOS REUNIMOS UNA BUENA COLLA Y NOS METEMOS UNA BUENA SALIDA ANTES DE LA BERGA-SANTPEDOR.

Osti Jordi quines fotos mes maques

Jordi, no tots podem presumir d'haber participat i ACABAR una marxa tan dura com es la Selénika, i a mes, a la primera vegada!!. ¿Que ens hi juguem que l'any que be...i tornes?...Temps al temps.
Ja aprofito aqueste oportunitat per dir que el proper dissabte a les 8 matí, tot-hom qui vulgui i pugui, es presenti a casa meva, crec que serem bastante colla

Quan vaig començar amb la bici en aquesta 2º etapa de la meva vida (quan tenia 16 anys va ser la primera, que la vaig compartir amb el Sera), m' havia plantejat disfrutar de la natura, sortir amb els amics, fer una mica d' esport, etc. com veieu no entra la paraula PATIMENT. I això es ho que vaig fer bàsicament aquest diumenge fent la Selenika... PATIR com un desgraciat... Vaig tindre tentacions molt series d' abandonar quan vem arribar a Navarcles als 32 km (i es que vaig caure), als 52, als 60... i un cop vem passar l' últim gran port (entre 60 i 70)em feia tot tant mal que no ja no sabia si em feia mal, i en aquest punt ja va entrar l' orgull, el collons, com ho volgueu dir... Vaig tenir un amago d' avaria quan quedaven 5 Km, cosa que em va fer anar una mica mes suau amb els canvis, i es que tanta pols feia patir molt a les cadenes, canvis, etc. i es que la cosa no estava per abandonar a 5 km... em dona algo...
Per ho que fa a mí ja no aniré mai mes, a no ser que em toqui la loteria i pugui entrenar cada dia.