07-02-2009 Anem a Sant Jaume de Vallhonesta
Pàgina 1 de 1
07-02-2009 Anem a Sant Jaume de Vallhonesta
Un cop passat el Parc de l’Agulla anem en direcció Viladordis
Comencem a baixar per senders...
...que ens porten cap els Tres Salts
A baix, anirem vorejant el Llobregat...
...trobant algun bassal...
...algun marge de camp enfangat...
...alguna pedreta...
Ja som al bonic corriol que...
... de mica en mica...
... ens portarà a sant Jaume de Vallhonesta
Pel camí ja veiem les primeres Foixardes florides
I en algun entrebanc, posant el peu al terra, es pot gaudir de Montserrat que comença a treure el cap pels turons
L’Ernesto amb la seva incontinència per baixar pels pedregots
A la part de dalt del sender, ja planejant...
...ja es veu be Montserrat...
...i també Sant Jaume de Vallhonesta
No es el pati de l’escola es el de la masia de sant Jaume.
Fem una visita turística...
... per dins la masia...
...fins a sortir per l’arc de triomf
Comencem a tornar en direcció al Pont...
...pel sender que primer s’enfila...
...cap a la carena del serrat dels Trons...
... on farem fotos pel book personal del Serafi...
...el Ramon...
...l’Oscar amb el Puigmal de fons...
...i Montserrat de fons...
... per últim el Toni...
...i com que el Josep ja ha acabat de fer la zona, acompanyat del seu Mutxilleru...
...tirem avall
Fem un reagrupament per una trencada de cadena...
...i omplint el bosc re emprenem la baixada
Hi ha trams guapíssims per baixar
I trams guapíssims per mirar
Trobem restes de la pedregada tova que va caure ahir a la tarda per aquesta zona
Es clar, estava tramant això
Però ha pensat en tot, hi te un quadre de recanvi...
Un sofà per si s’ha cansat algú
I una baixada que fins hi tot l’aigua te por de baixar-hi
Però sempre hi ha algú que no es normal, o corrent, o jo que se!!!!
Al Joan , el pobre, l’hi ha tocat la primera guàrdia
Arribats a la riera de Mura, hi ha algú que mira l’hora
I mes d’un que mira per on travessar-la, miren riera amunt...
...riera avall... uns passen per aquí...
...altres per allà...
...uns amb solitari...
...I l’Ernesto, que fot l’Ernesto?
Ah...
I arriba el moment de pujar el camí de cabres que hem baixat el matí
L’Oscar però amb l’ombra retallant l’horitzó, sembla mes un llop que una cabra
Però, falsa alarma, a la fi es decideix a pujar
I així un darrera l’altre
I culurin culurat aquest conte s’ha acabat
Comencem a baixar per senders...
...que ens porten cap els Tres Salts
A baix, anirem vorejant el Llobregat...
...trobant algun bassal...
...algun marge de camp enfangat...
...alguna pedreta...
Ja som al bonic corriol que...
... de mica en mica...
... ens portarà a sant Jaume de Vallhonesta
Pel camí ja veiem les primeres Foixardes florides
I en algun entrebanc, posant el peu al terra, es pot gaudir de Montserrat que comença a treure el cap pels turons
L’Ernesto amb la seva incontinència per baixar pels pedregots
A la part de dalt del sender, ja planejant...
...ja es veu be Montserrat...
...i també Sant Jaume de Vallhonesta
No es el pati de l’escola es el de la masia de sant Jaume.
Fem una visita turística...
... per dins la masia...
...fins a sortir per l’arc de triomf
Comencem a tornar en direcció al Pont...
...pel sender que primer s’enfila...
...cap a la carena del serrat dels Trons...
... on farem fotos pel book personal del Serafi...
...el Ramon...
...l’Oscar amb el Puigmal de fons...
...i Montserrat de fons...
... per últim el Toni...
...i com que el Josep ja ha acabat de fer la zona, acompanyat del seu Mutxilleru...
...tirem avall
Fem un reagrupament per una trencada de cadena...
...i omplint el bosc re emprenem la baixada
Hi ha trams guapíssims per baixar
I trams guapíssims per mirar
Trobem restes de la pedregada tova que va caure ahir a la tarda per aquesta zona
Es clar, estava tramant això
Però ha pensat en tot, hi te un quadre de recanvi...
Un sofà per si s’ha cansat algú
I una baixada que fins hi tot l’aigua te por de baixar-hi
Però sempre hi ha algú que no es normal, o corrent, o jo que se!!!!
Al Joan , el pobre, l’hi ha tocat la primera guàrdia
Arribats a la riera de Mura, hi ha algú que mira l’hora
I mes d’un que mira per on travessar-la, miren riera amunt...
...riera avall... uns passen per aquí...
...altres per allà...
...uns amb solitari...
...I l’Ernesto, que fot l’Ernesto?
Ah...
I arriba el moment de pujar el camí de cabres que hem baixat el matí
L’Oscar però amb l’ombra retallant l’horitzó, sembla mes un llop que una cabra
Però, falsa alarma, a la fi es decideix a pujar
I així un darrera l’altre
I culurin culurat aquest conte s’ha acabat
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum