08-05-2010 Pels Castells de la Segarra

Mentrestant (aquí hi hauria de sonar el grinyol de la frontissa rovellada, d’una porta de fusta vella, que porta la fosca i humida cambra, del personatge sinistre que hi ha...), sota un altre casc ( que encara seria mes adient que fos de ferro, no massa brillant i una miqueta bonyegat, es de plastic per questions de pes), es veien les coses així des de Montfalcó Murallat (em guaita com dient-me, un cop mes em fareu el salt?)


A l’aparcament cadascú a la seva... bici


Travessant el Sió...


...gràcies a la tasca d’aquest Home


Remullant la Pochetina


Malgrat de... Segarra


...mira que l’hi tinc dit, que encara que el plàtan sigui groc, jo per esmorzar vull el Piolin


Anem tirant pel camí Ral


A contrallum i contra el que calgui


Entre ordis ens acostem a Castellmeia


Li fem una repassada


A Guissona ens atrapa el Chus

...mira quin indi, quina passada, amb plomes hi tot!!!


...dons jo no se on veus les plomes, ni l’indi...


Dons mira que n’hi havia d’indis!!!


Si mai vas amb el Santi i no rius, quan arribis a casa demana hora per revisar l'olla


Que es una Chusada?


Petit Saltamarges...


...una Chusada es una...


...manera diferent de...


...anar en bici...


...que no et deixa indiferent



El Xavi pedalant a dos quarts i mig de deu pel camí de... napracticantjeje

Pel camí a mes de castells també varem veure...


Passejant per la vinya de la Porcatera



Engullits pels Ordis


L’arribada a Sanaüja



Ella no ho sap, però dema guanyarà la duatlo...



...m’ho ha dit aquesta blaveta


I pedalant pedalant... arribem al Castell de Rivelles...



... on trobem l’estàtua commemorativa, del Baró de Ganxet



Pel camí trobem un vesper buit... per sort



Com la majoria dels pobles de la Segarra, l’Alzina dalt d’un turó



Uns lliris blaus, immòbils, arrelats al talús, miren amb enveja el pas fugisser d’uns manies



Elles marquen el ritme, al loro!!! (o al periquitu) que ningú s’enganyi



...estic pensant que potser m’he passat de possar roda de recanvi a la perica...


Sembla xalar, oi?



Ep sagal!!! Que la pochettina te cops amagats, eh?




Arribant al Castell de les Sitges



Dons això, el Castell de les Sitges



Ens acostem a Florejacs, el Francesc ja ensuma el dinar... es de vida el noi




El Xavi content de veure el que fins ara era virtual, es de debò (esluquetelinternet)



D’entrada els penja-robes, son macos



L’entorn també


El Santi es treu de la butxaca la seva mascota, una mica menys discreta que la del SBK



Que dura que es la vida d’un Marques



Marxem de Florejacs, el Chus ens diu adéu, i un codonyer també


Agafem un senderó...





Ho he fet, he mirat enrere i no m’he tornat una estàtua de sal



Pel antic camí del Moli, ara de panxa enlaire



El Castell de Montcortès


Algú va dir nosequedelabonamalasombra, es veritat te dues ombres però no sabria dir quina es la bona


Un Marques i un Baró, lluitant per la donzella del castell de l’Aranyó. Que no ho veuen que es de pedra?


Tot lo bo s’acaba, i lo dolent també. No hi ha res que duri sempre?


Be no soc supersticiós però per si un cas deixarem això