14-03-2009 Del Poal a Sant Jeroni i tornar al Poal

La sortida del sol ens agafa arribant al Guix


Deixem enrere Les Mercetes...


...pel camí de Castellgalí...


...al passar per les Arnaules


Baixem cap a Can Font de Cirerencs uns per trialera...


... i d’altres per pista


I ara ja ens apropem a Can Font








Un cop passat Castellgalí i a punt de travessar la riera de Castellet


Ja passat Sant Jaume de Castellbell, Sant Jeroni sembla llunyissim


Ens acostem a Sant Cristofol


Cap a can Martorell


Les ultimes pujades per arribar al refugi Bartomeu Puiggròs


Passant per sota el Serrat del Moro


Ja hem arribat al Passeig de l’Escolania


Comencem les fortes pujades, passant per Sant Miquel


El Ramon que s’ha descuidat de portar un ciri a la verge, i ha punxat


Però solidàriament, quasi tothom l’hi ha demanat...


...que tens de tot? ... i ha marxat amunt


I la calor comença a fer estralls


Arribats a l’alçada de Sant Joan, admirem la Prenyada, l’Elefant...


...i el Gorro Frigi, les Magdalenes Superior i Inferior, la Gorra Marinera...


...i la rialla del Jordi ho diu tot


Agafem el sender que ens porta a Sant Jeroni...


...amb vistes primer de la regió de Sant Benet..


...passant per sota Gorros...


...que ràpidament van quedant enrere


A la fi desprès de graons i graonets fem els últims amb les bicis al coll


Altre cop la rialla del Jordi (es queixava de que no surt mai)


Els setze que varem arribar a dalt (un record pel Jandula que l’hi feia mal la ma i va entornar-se cap a casa)


Cop d’ulls al voltant


Felicitat per on t’arriva a portar l’esforç




Deu n’hi do del pati que hi ha


I ja ens disposem a desfer el camí


El Joan es gira esglaiat per la fressa, es pensava que baixava un senglar!!!


Al Vitu es veu que no l’hi agraden els graons


I al Josep tampoc l’hi fan pes...


...i es comença a envelar...


... i a envelar...para!!! que sortiràs volant!!!


On deu ser? avia’m s’hi ha anat a parar als Plecs del Llibre?



De baixada es mes divertit aquest seguit de revolts juganers


Guaita’l !!! ha tornat a apareixer


De mica en mica anem desfilant tots com formigues disciplinades




















També toca re agrupar-se


I mirar al voltant de tant en tant


I avall, també avall


Vatua l’olla, (estem en lloc sagrat i s’ha de parlar be) però si fa un segon veiem la plaça des de dalt i ja hi som


Al passar pel refugi, les muntanyes ens miren amb tristor, ens trobaran a faltar


L’Oscar, molt amable,em convida a un glop d’una beguda refrescant aromatitzada


El guarda del refugi s’assembla moltíssim al Josep


Seqüència de Teampoalistes pedalant entre ordis, o es blat? Joan ajudem!!!









Últim cop d’ull al arribar a Castellgalí


I a partir d’aquí tonto l’últim (encara em sembla que no puc dir paraulotes)
Ospadrera si el Miquel es penúltim... l’últim soc jo!!! Mals amics!!!! Espereume!!!!